Sabadell, 11 de març de 1879 – 21 de març de 1936

Joan Sallent i Prat. Autor desconegut. 1925 aprox.

Impressor, fundador de la Impremta Sallent

Fill d’una família pagesa, era el segon de tres germans, va començar a ajudar als seus pares en les feines del camp, però el seu interès per la cultura i el món de la impremta, el van portar a treballar com a aprenent a la impremta de Joan Comas, la impremta més important de Sabadell i una de les més importants de Catalunya durant la primera meitat del segle XX. Inicialment, Sallent es va establir a un cobert del carrer Horta Novella de Sabadell però, al cap d’uns anys, va traslladar-se al carrer Sant Quirze i, finalment es va instal·lar-se al carrer Jovellanos de la mateixa localitat.[1] La Impremta Comas comptava amb una setantena d’operaris i exportava a tota la península i a ultramar[2]. Abans d’obrir la seva pròpia impremta, va anar formant-se com a impressor a la Impremta Comas, on va esdevenir director de litografia.[3]

Impremta Sallent, 1925 aprox.

Un cop establert pel seu compte, Sallent es va convertir en un dels impressors més reputats de Catalunya, del seu obrador van sortir obres d’editors barcelonins com la Llibreria Catalònia, la Llibreria Verdaguer, les Edicions Proa o l’editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’Enciclopèdia de Catalunya, i s’hi van estampar els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerresAlmanac de les Arts de 1924 i 1925, Elements d’història de Sabadell de Miquel Carreras, Sabadell del meu record de Marian Burgèi Serra, El rodal de Sabadell de Josep Borrell, l’Almanac del Diari de Sabadell de 1928, Les decapitacions i el Bestiari de Pere Quart, els volums de les Edicions La Fona i de La Mà Trencada, la Biblioteca Sabadellenca, que dirigia Joan Costa i Deu, i, des de 1925 els llibres de les Edicions La Mirada, dissenyats per Ricard Marlet. També va imprimir edicions de bibliòfil, com la traducció catalana de la Divina Comèdia de Josep Maria de Sagarra (1947).[4]

Impremta Sallent, 1925 aprox.

Moltes personalitats de la cultura catalana van reconèixer l’originalitat, la modernitat i la qualitat de la producció de Joan Sallent. L’escriptor sabadellenc Francesc Trabal  va definir a Sallent com:

“un dels nostres capitans d’indústria més significat, un dels nostres artistes més autèntics” i destacà que fora de Sabadell “us trobàveu que us parlaven dels teixits nostres i dels obradors d’En Sallent”

Trabal, Francesc ‘Joan Sallent, impressor’. Diari de Sabadell, 4640, 25 de març de 1936

L’escriptor i fundador de la Biblioteca Sabadellenca Joan Costa i Deu el va considerar com: “un gran patriota”, i va ajudar a la divulgació de l’obra de molts escriptors novells d’aquella època, essent el propi Sallent l’editor dels primers llibres de molts autors nascuts a Sabadell de forma totalment desinteressada.[5]

Una altra faceta de Sallent era la seva gran afició per l’excursionisme, essent un dels seus precursors a Sabadell. Sallent, juntament amb Joan Farrés, és l’autor de l’obra Del Tibidabo a Andorra a peu, en vuit jornades (1927), on narra detalladament l’itinerari d’una excursió que van realitzar els dos autors des del Tibidabo fins a Andorra.[6]

Joan Sallent va morir l’any 1936 als 57 anys. A la seva mort, la Impremta Sallent va continuar funcionant de manera exitosa pel seu fill Eugeni Sallent i Cañellas i, des d’aleshores, passant a anomenar-se Joan Sallent, Successors. Des del 21 de desembre de 1984, un carrer del nord de Sabadell porta el seu nom[7].


Fotografies cedides per Max Sallent.


[1] Benaul Berenguer, Josep M. Autors, editors i impressors a Sabadell, 1850-1975. Nota històrica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012. ISBN 978-84-9883-487-1.

[2] Nomenclàtor. ‘Carrer de Joan Sallent‘. Ajuntament de Sabadell

[3] Costa i Deu, Joan ‘Joan Sallent i Prat’. La Veu de Catalunya, 24-03-1936.

[4]Joan Sallent i Prat‘. L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana

[5] Costa i Deu, Joan ‘Joan Sallent i Prat‘. La Veu de Catalunya, 24-03-1936

[6] Santamaria, Antonio. ‘Els origens de l’excursionisme‘. isabadell.cat, 23 de febrer de 2020

[7] Nomenclàtor. ‘Carrer de Joan Sallent‘. Ajuntament de Sabadell

5 thoughts on “Joan Sallent i Prat”

Respon a Josep Cinca i Vilagener – Història de Sabadell S.XIX-XXCancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Descobriu-ne més des de Història de Sabadell S.XIX-XX

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint