Castellar del Vallès, 1879 – Sabadell, 1967
Regidor de l’Ajuntament de Sabadell pel Círcol Republicà Federal
La família Crusafont provenia d’Occitània, el besavi d’Isidre procedia del Llenguadoc, del departament de l’Aveyron que comprèn l’antiga Roerga, i en una data indeterminada es va establir a Catalunya amb uns amics llenyataires. El cognom autèntic era Crozafont, però es va anar catalanitzant fins a ser Crusafont.
Els pares d’Isidre eren Agustí Crusafont i Teresa Domènech i seria el més gran dels seus set fills. El pare tenia com a afició escriure obres de teatre en vers, i com després ho seria el fill, era membre del Círcol Republicà Federal, sent un dels impulsors de les escoles laiques a la ciutat.
Isidre es va casar amb Dolors Pairó l’any 1907, i van tenir un fill, el reputat paleontòleg Miquel Crusafont Pairó. Isidre va seguir l’ofici dels seu pare Agustí, treballant com a fuster al domicili familiar del carrer d’en Font, anomenat «carrer dels gitanos». A part de la política també era aficionat a la música, sent cantant de l’Orfeó de Sabadell sota la direcció del mestre Planas Argemí i membre de la Banda Municipal sota la batuta del mestre Masllovent. Els diumenges pare, mare i fill anaven al Círcol Republicà Federal a fer el vermut, el cafè o assistir als freqüents concerts que s’hi feien. Quan el seu fill Miquel era jove, Isidre i altres membres del Círcol li van oferir ser futur diputat per aquest, però Miquel tenia clar que no volia ser polític.
Isidre va fer uns primers anys d’estudis a l’Escola Pia i els va acabar a les escoles laiques. Quan tenia només 10 anys va entrar de «sagal» a la fàbrica de draps d’Esteve Serra Verdaguer a la secció de tondoses, cobrant un sou de 5 ptes. la setmana, fent una jornada d’11 hores. Dos anys després va ascendir a menador, cobrant 7,5 ptes. la setmana. Va patir un greu accident que li va deixar la mà esquerra mig atrofiada, i més endavant va passar als telers a mullar canons. Als 16 anys va decidir de reprendre l’ofici familiar com aprenent a la fusteria del pare situada a la mateixa llar del carrer d’en Font.
L’any 1921 va ser presentat com a candidat pel Círcol Republicà Federal (CRF), sent escollit per votació popular, des de l’oposició pressionava a l’Ajuntament perquè aquest soterrés l’últim tram dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i era crític amb els industrials que havien acumulat grans beneficis amb la neutralitat d’Espanya durant la Primera Guerra Mundial, acusant-los de voler mantenir aquests guanys i de ser poc competitius. Poc abans de la implantació de la dictadura de Primo de Rivera va ser detingut. Acabada la dictadura, li va ser encarregat formar part pel CRF de la Comissió de Responsabilitats per analitzar si durant la dictadura s’havien produït casos de corrupció, favoritismes, etc. Aquesta comissió va denunciar diversos desfalcs i malversacions, alguns d’ells portant-los a l’àmbit judicial. Com a reconeixement al seu treball i de fidelitat als ideals republicans, el CRF li va lliurar un pergamí signat per Simó Piera (CRF), Laureà Farné (Centre Obrer Federal) i Joan Valls (CRF de la Creu Alta). L’any 1927 treballava de fuster a la llar del carrer d’en Font i tenia una altra feina com a oficial en un taller.
A les eleccions del 12 d’abril de 1931 va ser novament escollit com a regidor. El 14 d’abril es proclamaria la República i es va formar el govern municipal presidit per Salvador Ribé. Durant el seu mandat (1931-1934) es va fer una important obra en l’àmbit educatiu, duplicant el nombre d’escoles (de 4 a 8), creant el Museu d’Història, reestructurant l’Escola de Música, i a través de la Comissió de Cultura es van publicar obres com Elements d’Història de Sabadell de Miquel Carreras. A més de l’àmbit educatiu, Isidre Crusafont com a president de les comissions de Foment i Sanitat, va liderar els serveis de recondicionament del Mercat, la remodelació i allargament de la xarxa vial i la creació del servei d’inspecció d’indústries fraudulentes, l’endegament de l’aeròdrom, la construcció i posada en servei del Parc de Desinfecció, la campanya antiràbica i la construcció dels safareigs públics al carrer Elionor.
Amb la formació del Front Popular, Isidre es va retirar de la política, això seria vist per algunes persones com una traïció i apedregarien la farmàcia del fill (Miquel) situada al Mercat. Tot i això, l’any 1941 seria detingut acusat de col·laborar amb Socors Roig. L’alcalde Marcet explica com va intercedir perquè fos alliberat: «todo un caballero y una gran persona que había sido militante del partido republicano, hombre de gran corazón y que llegó a ser concejal del Ayuntamiento en los primeros años de la República. Terminada la guerra fue detenido y molestado por sus ideas. Yo, que conocía bien sus dotes y su hidalguía, hice cuanto estuvo en mi mano para resolver su situación, aparte de que era de estricta justicia conseguir la libertad de este hombre de bien». (Mi Ciudad y yo. Sabadell 1963. Pàg. 117). Moriria a Sabadell als 88 anys al caure per les escales a conseqüència d’un atac de cor.
CRUSAFONT PAIRÓ, Miquel. ‘El meu pare’. Quadern de les idees, les arts i les lletres, 1980. Núm. 13. Pàg. 47
CRUSAFONT SABATER, Miquel. ‘L’entorn familiar d’en Miquel Crusafont i Pairó’. Quadern de les idees, les arts i les lletres, 1984. Núm. 38. Pàgs. 72-75
CRUSAFONT SABATER, Miquel. ‘Els Crusafont, immigrants occitans del segle XIX». Arraona: revista d’història, 1994. Núm.14. Pàgs. 59-75 <<https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203698>>