Farràs i Baró, Manuel

Manuel Farràs i Baró. FONT: Simó i Bach, Ricard. “EVOCACIÓ. Manuel Farràs i Baró…” Diari de Sabadell, 19 de desembre de 1981

Tremp (Pallars-Jussà), 24 de gener de 1899 – Ciudad de Méjico, 8 de juliol de 1974.

Polític català, republicà, socialista i catalanista. Militant de la Unió Socialista de Catalunya (USC), la FLS-UGT, Federació Local de SindicatsUnió General del Treball (UGT), i el Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC), regidor i Batlle de Sabadell.

Va ser el tercer de 5 fills: 3 dones (Lluïsa, Dolors i Asunción) i 2 homes (Manuel y Antoni), fills de Pere i Josepa, unos modestos treballadors que van emigrar amb els seus fills a Sabadell, ciutat a la que va arribar Manuel a l’edat de 9 anys.

Assití a l’Escola Industrial de Arts i Oficis de Sabadell i desde molt jove va començar a treballar en el ram de la construcció com a paleta”, posteriorment treballà a la indústria tèxtil a la empresa La Llanera, desde on va entrar en contacte amb diverses personalitats de l’àmbit sindicalista i socialista. Destacà també com a ciclista.

Carnet d’identitat de Manuel Farràs i Baró. FONT: Familiars de Manuel Farràs i Baró

Es va casar amb Mercè Albert i Folgueras, amb la qual tingueren tres fills: Josefina, Ricard i Antoni. Molt actiu en la política local sabadellenca, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, fou elegit conseller de l’Ajuntament, amb l’alcaldía de Magí Marcé del Círcol Republicà Federal (CRF).

Va col·laborar amb tots els alcaldes que el van precedir durant l’etapa de la Guerra Civil a la ciutat. Destacant la seva participació en el govern municipal com a representant de l’aliança FLS-UGT i de la USC. El 17 d’octubre de 1936, fou escollit regidor i s’encarregà de l’Assistència Ciutadana. La seva proposta fou clau perquè Josep Moix (també militant de la FLS-UGT i de la USC) fos escollit Alcalde pel ple municipal el febrer de 1937. Per encàrrec de Josep Moix, va ser l’escollit per dirigir el programa d’Atenció i Asistència als Refugiats a la ciutat que es desenvolupava (en plena Guerra Civil) en tots els territoris governats per la República.

Fou l’últim Secretari General del PSUC sabadellenc abans de la victòria franquista, substituí a Josep Moix a l’alcaldia el 26 d’agost del 1938, ja que aquest va ser nomenat Ministre de Treball pel Govern de la República del President Juan Negrín. Va ocupar el càrrec fins el 21 de gener, quan marxà al front de guerra i a la resistència final, passant el càrrec al seu company i amic Miquel Bertran Oleart, que hi estaria només 8 dies, fins l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant el seu mandat es va celebrar una de les últimes reunions parlamentàries del Govern de Juan Negrín, abans de marxar cap a l’exili.

Retrat de Manuel Farràs, obra de Gustau Vila “Grapa”

Al final de la Guerra Civil, s’exilià a França, on passà 3 anys a diversos camps de concentració, finalment va aconseguir fugir del de Bram (Aude), i rebé l’ajuda del “Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles” (SERE), institució controlada per Josep Moix. El 1942, va aconseguir reunir-se amb la seva família, la seva dona (Mercè Albert i Fugueras) i els seus tres fills (Pepita –Josefina-, Ricard, i Antoni Farràs i Albert) per exiliar-se a Mèxic. S’alineà amb els crítics del PSUC, tot i que va estar-hi afiliat fins la seva mort.

A Mèxic va formar part del Centro Republicano Español (CERE), que va ser la seu central del Govern de la República Espanyola a l’Exili, institució reconeguda oficialment pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas (i per tots els governs mexicans que el van succeïr), fins la mort de Franco i el final de la Dictadura a Espanya, període complet de temps en el que Mèxic va trencar relacions diplomàtiques amb Espanya.

Manuel Farràs va morir a Ciudad de Méjico el 8 de juliol de 1974, a l’exili, sense poder veure una altra vegada Sabadell, ni trepitjar Catalunya, doncs pesava sobre ell i milers dels seus companys, com es va saber l’any 2017, un Consell de Guerra que pretenia condemnar-los, sense cap tipus de judici, a mort per afussellament desde el moment que fossin identificats i detinguts.

La seva vida i obra han sigut reivindicades recenment pel moviment popular que promou i impulsa a tot l’Estat Espanyol la Llei de la Memòria Històrica.

____________________________________________________________

-Informació biogràfica aportada per cortesia dels famíliars de Manuel Farràs i Baró

-Pozo González, Josep Antoni. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de Juliol a Octubre de 1936: Crisi i recomposició de l’Estat [Tesi]. Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat de Filosofía i Lletres, Departament d’Història Moderna i Contemporània (2002), pp 153- 154

-Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Història del moviment obrer als Països Catalans. UB i Publicacions Abadía de Montserrat, 2000.

-Simó i Bach, Ricard. Sabadellencs morts en l’Exili (pàg 73-76). Sabadell: Agulló-Costa (1986).

-Simó i Bach, “EVOCACIÓ”. Diari de Sabadell, 19 de desembre de 1981.

Hi ha 4 comentaris

  1. Hola,
    Excel·lent treball.
    Sóc fill de la neboda del senyor Manel Farràs i Baró. Els seus fills van ser tres: Pepita (o Josefina), Antoni i Ricard. Acabo de passar el teu document als seus néts, residents a Mèxics, per si hi poden aportar alguna cosa més.
    Salutacions,

  2. Hola Arnau,
    Els meus cosins segons de Mèxic m’han enviat un document de Word. Com te’l faig arribar?

Respon a Samuel Marco Armengol Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s