Sabadell, 29 d’octubre de 1898 – Praga, 26 d’agost de 19731
Sindicalista i secretari general de la CNT Sabadell. Sindicalista dels sindicats d’Oposició i posteriorment de la FLS-UGT. Polític, batlle de Sabadell i secretari general i president del PSUC
Fill de Josep Moix Pujol, pintor de parets, i de Maria Regàs Mayol, costurera, tingué un germà i dues germanes. Quan tenia dos anys va morir el seu pare i amb 12 la seva mare. Amb 10 anys es posà treballar a “l’Impremta Comas” i un any després comença a estudiar a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, però deixà els estudis i començà a treballar de teixidor contramestre, arribant a cap de la secció de fil de l’empresa Fills de J. Colomer”. El 1914 s’afilià a la Unió d’Art Fabril, adherida a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i participà a la vaga revolucionària de 1917 i en les lluites socials dels anys 1919 a 1923. El 1919 va ser cridat a files i fugí cap a Carcaixent (Ribera Alta, País Valencià), on treballà de teixidor i milità en el Centre de Societats Obreres. Entre el 1921 i 1923, emigrà, amb el teixidor Jaume Puigdellívol, a l’Argentina, el 1923 tornà però va ser detingut per la seva insubmissió empresonat 50 dies. Entre 1926 i 1929 emigrà novament a Argentina. Al tornà a Sabadell participà en diversos mítings i fou elegit secretari general de la CNT-FLS de la ciutat 2.
Es va declarar favor del sector trentista, contra l’estratègia insurreccionalista de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Poc després de les pugnes internes, el setembre de 1932, va patir un atemptat per part dels sectors partidaris de la FAI. El maig de 1932, la FLS deixà de pagar la part de la cotització que anava al conjunt de la organització, per la qual cosa Moix és expulsat del sindicat. El maig del 1933 va participar en la constitució dels Sindicats d’Oposició3, crítics amb la ingerència de la FAI, però també es va acabar oposant a les idees anarcosindicalistes d’aquests, virant cap el marxisme i afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya (USC) l’any 19334.
A l’iniciar-se la Gerra Civil, aconseguí que la FLS ingressés a la Unió General de Treballadors (UGT), sota l’òrbita del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)5, així com altres agrupacions locals, convertint Sabadell en la ciutat més forta de presència ugetista i augmentant la presència d’aquesta a la província de Barcelona, tot i això, la CNT continuà sent el sindicat hegemònic de Catalunya. Fou president del Comitè Local Antifeixista de Sabadell, càrrec des del qual accedí a l’alcaldia del 1936 al 1938.
Va ser batlle de Sabadell entre el 17 d’octubre de 1936 i el 17 d’agost de 19386. El 17 d’octubre de 1936 d’acord amb el Decret de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat, va ser elegit conseller en cap, càrrec que equivalia al d’alcalde de la ciutat. El 17 d’agost de 1938, va deixar l’alcaldia, al ser nomenat ministre de Treball del govern de Juan Negrín, també va ser director general de la Conselleria de Treball al Principat.
Després dels Fets de maig de 1937, es va desfermar una campanya contra el dirigent de la CNT, Bru Lladó, enfrontat anteriorment a Moix dins la CNT per oposar-se al sindicats d’oposició trentistes i defensar l’aliança amb la FAI. Moix va aprofitar el context dels Fets de maig per acusar a Lladó d’ haver penjat al seu despatx, el dia anterior als Fets de maig, un pasquí de “Los Amigos de Durruti“, que propugnava una sèrie de mesures revolucionaries, com crear una Junta Revolucionària que substituís la Generalitat. El 22 de maig en un ple extraordinari es va acabar expulsant a als regidors i consellers de la CNT i a Bru Lladó per la seva manifesta col·laboració amb la subversió produïda a Barcelona”, els Consellers de la CNT van marxar del Consistori abans de la votació i ja no hi varen tornar, la proposició es va votar per 20 vots a favor i l’ abstenció dels dos representants del POUM7. El 13 d’octubre de 1937, el portaveu del POUM, Galileu Molins, va anunciar que els regidors del partit abandonaven l’ Ajuntament a causa del Decret de Governació de la Generalitat que obligava expulsar els regidors del POUM dels consistoris catalans, Moix en va lamentar d’aquest decret “mides de caràcter general ens facin prescindir d’una facció local del front antifeixista”8.
El febrer del 1939, acabada la Guerra Civil, marxà a Alacant i d’allà a França per exiliar-se finalment a Mèxic. El 1942 firmà pel PSUC, l’acord de l’Aliança Nacional Catalana que recolzava el president Irla davant el Consell Nacional de Londres. Després de la Segona Guerra Mundial tornà a França, i el 1949 va substituir a Joan Comorera com a secretari general del PSUC, fins el 1956 que deixaria la secretaria a Gregorio López Raimundo per ocupar la presidència del partit. El 1953 les autoritats franceses van iniciar una campanya anticomunista i l’acabaren expulsant del país, instal·lant-se definitivament a Praga, on hi va viure fins la seva mort el 1973, ocupant encara la presidència del PSUC9.
1 Anarcoefemèrides ‘del 29 d’octubre’, Ateneu Llibertari Estel Negre de Palma
2 Op.cit
3 Martínez de Sas,Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Abadia de Montserrat, 2000 (pàg. 918)
4 Castells Peig, Andreu. Informe de l’Oposició (IV). Del Terror a la Segona República 1918-1936 (p. 21.15). Editorial Riutort. Sabadell,1980. ISBN: 8485164032
5 Ballester, David. L’instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil. La UGT de Catalunya 1936-1937. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 1997
6 DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. ‘La Guerra Civil (1936-1939)’ (pàgs. 108 i 132). Ajuntament de Sabadell, 1986
7 Op.cit
8 Santamaria, Antonio. Els fets de maig de 1937. “Història de Sabadell”. iSabadell.cat, 22 de maig del 2016. <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-fets-de-maig-de-1937> [Consulta: 1 de setembre del 2016].
9 Morán, Gregorio (1986). Miseria y grandeza del Partido Comunista de España: 1939-1985. Barcelona: Planeta. ISBN 84-320-5852-1. (pàg. 401)
Per què creus que abraçà el marxisme en la seva última etapa?
És provable que per la “fascinació” cap a la Unió Soviètica després de derrotar el nazisme, tot i que abans ja havia virat cap a la UGT. La FLS amb ell el capdavant no va retornar a la CNT, com si ho van fer la majoria de sindicats trentistes
I ja desde un principi, també per ser contrar-hi a la línia més anarquista de la FAI. Suposo que també s’hi ha d’afegir assumptes personals (apart dels ideològics), com la seva enemistat amb l’anarcosindicalista Bru Lladó
[…] Local de Sindicats, FLS, liderada per Josep Moix, treia el setmanari Vertical-Setmanari bilingüe òrgan de la Federació Local de Sindicats de […]
[…] Esteve durant l’Alcaldia de Joan Miralles Orrit i de Josep Moix i Regàs, va ocupar els carrècs Conseller-Regidor de Foment i Treball i de Defensa. Amb la derrota de la […]
[…] Comissari de la recuperació de l’Exèrcit de l’Est a Lleida i Secretari personal de Josep Moix i Regàs. El 1940. després de ser expulsat del PSUC, va ser un dels fundadors del Moviment Socialista […]
[…] a les companyes i companys de Memòria de Mallorca. Batlles i regidors exiliats: Josep Moix i Regàs. Tres vegades exiliat. Nascut a Sabadell el 1898. Teixidor d’ofici va formar part de la CNT. El […]
[…] i Farrés, que reunia entre els seus treballadors els principals sindicalistes de la ciutat: Josep Moix i Regàs, Miquel Bertran i Oleart i Josep Rosas i Vilaseca. Posteriorment, treballà com a teixidor a la […]
[…] 2, sent doncs, el sindicat hegemònic de la ciutat. El principal dirigent de la FLS era Josep Moix i Regàs, principal impulsor de l’escissió trentista i de l’ingrés a la Unió General dels […]
[…] sent doncs, el sindicat hegemònic de la ciutat. El principal dirigent de la FLS era Josep Moix i Regàs, principal impulsor de l’escissió trentista i de l’ingrés a la Unió General dels […]
[…] Diversos, amb la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell, i el seu dirigent, Josep Moix llavors alineats amb els Sindicats d’Oposició (més endavant els trentistes de Sabadell a […]
[…] del 34), a partir del 17 d’octubre de 1936 és la Federació Local de Sindicats (FLS-UGT) amb Josep Moix i Regàs al capdavant qui tindrà l’hegemonia política a la ciutat en detriment del […]
[…] l’ofici de teixidor. A la fàbrica d’Alguersuari hi tenia com a companys de feina a Josep Moix i Regàs i Josep Rosas i Vilaseca amb els quals compartiria amistat i militància […]
[…] s’organitzaren per fer front als pistolers de la patronal. Durant la II República seguí a Josep Moix i a la Federació Local de Sindicat (FLS), que formava part dels sindicats d’oposició […]
[…] Comitè Comarcal d’Ajuda als Refugiats (5). Va ser alcalde de la Sabadell en substitució de Josep Moix, quan aquest va ser nomenat Ministre de Treball del govern de Negrín, fins el 21 de gener de 1939 […]
[…] Durant la II República, va ser director del setmanari “Vertical”, òrgan de premsa de la FLS i es va posicionar al costat de Josep Moix […]
[…] guerra. Amb el trencament trentista i el conflicte entre la CNT-FAI i la FLS-UGT liderada per Josep Moix. “Lino” actuava com a guàrdia personal de Moix i dels líders de la FLS, durant un […]
[…] Companys i el regidor de Cultura Salvador Sarrà, darrere seu hi ha l’alcalde Josep Moix),. Sabadell, 16 de març de 1937. FONT: Arxiu Històric de Sabadell […]
[…] a la pressió de la Federació Local de Sindicats (FLS) i del nou home fort de la política local, Josep Moix. A l’inici de la Guerra Civil, Moix es va afiliar el PSUC, esdevenint el principal partit […]
[…] dimitir el 17 d’octubre del mateix any, demanant al batlle entrant Josep Moix i Regàs, a l’interventor Jaume Camps i Ubach, i el Dipositari, Joan Domènech i Duran, que també es […]
[…] i Farrés, que reunia entre els seus treballadors els principals sindicalistes de la ciutat: Josep Moix i Regàs, Miquel Bertran i Oleart i Josep Rosas i Vilaseca. Posteriorment, treballà com a teixidor a la […]
[…] Comissari de la recuperació de l’Exèrcit de l’est a Lleida i secretari personal de Josep Moix i Regàs. El 1940 després de ser expulsat del PSUC, va ser un dels fundadors del Moviment Socialista […]
[…] del setmanari “Vertical”, òrgan de premsa de la FLS i es va posicionar al costat de Josep Moix, a favor dels sindicats d’oposició, que a Sabadell va suposar que la majoria […]
[…] l’ofici de teixidor. A la fàbrica d’Alguersuari hi tenia com a companys de feina a Josep Moix i Regàs i Josep Rosas i Vilaseca amb els quals compartiria amistat i militància […]
[…] Gabriel Alguersuari, on també hi treballaven altres sindicalistes com Josep Rosas, Galileu Molins, Josep Moix, Miquel Bertran, i en la qual hi havia treballant de “canoner”, Joan Sala i Rovira, que […]
[…] i el recolzament de bona part d’aquests sectors al feixisme. Es va posicionar amb Josep Moix i Regàs i amb el sector majoritari de la FLS que fou expulsat de la Confederació Nacional del Treball […]
[…] Companys i el regidor de Cultura Salvador Sarrà, darrere seu hi ha l’alcalde Josep Moix). Sabadell, 16 de març de 1937 […]
[…] del seu pare a Barcelona, a l’abril de 1937, i el seu alliberament gràcies a un aval de Josep Moix i el pagament d’una multa de 1.500 pessetes. La detenció del seu germà Josep Maria en […]
[…] necessàries, motiu pel qual els subsdits bitllets, portaven estampades les signatures del batlle Josep Moix, la de l’interventor J. Camps i la del dipositari Marc […]
[…] Esteve durant l’alcaldia de Joan Miralles i Orrit i de Josep Moix i Regàs, va ocupar els càrrecs Conseller-Regidor de Foment i Treball i de Defensa. Amb la derrota de la […]
[…] l’ofici de teixidor. A la fàbrica d’Alguersuari hi tenia com a companys de feina a Josep Moix i Regàs i Josep Rosas i Vilaseca amb els quals compartiria amistat i militància […]
[…] continuar la seva militància a la CNT, a diferència d’altres sindicalites sabadellenc com Josep Moix, Jaume Camps o Josep […]
[…] persones. La Federació Local de Sindicats (FLS) anteriorment FOS, liderada per Josep Moix, treia el “Vertical”-Setmanari bilingüe òrgan de la Federació Local de Sindicats de […]
[…] del Comitè Comarcal d’Ajuda als Refugiats4. Va ser alcalde de la Sabadell en substitució de Josep Moix, quan aquest va ser nomenat Ministre de Treball del govern de Negrín, fins el 21 de gener de 1939 […]
[…] a la pressió de la Federació Local de Sindicats (FLS) i del nou home fort de la política local, Josep Moix. A l’inici de la Guerra Civil, Moix es va afiliar al PSUC, esdevenint el principal partit […]
[…] del Comitè Comarcal d’Ajuda als Refugiats durant la Guerra Civil, creada per l’alcalde Josep Moix el 7 d’octubre de 1936[1]. A finals de 1936 el Comitè anunciava la presència de 541 […]
[…] De professió comptable i teòric de teixits. Fill de Joan i Maria. Es va casar amb Rosa Urgell amb qui tingué un fill, Ferran. Va fer el primer ensenyament a l’escola del carrer Llobet (actual Enric Casassas) i els estudis superiors al col·legi Mercantil. Va treballar com a teixidor a Fills de J. Colomer. Nebot de l’alcalde de Sabadell durant la Guerra Civil i Ministre de Treball de Negrín, Josep Moix i Regàs. […]